En els darrers segles de l'edat mitjana es va produir en tota l'Europa occidental una autèntica febre per la gastronomia, per gaudir de formes noves i insòlites dels plaers del gust. Com fan ara els xefs amb estrelles Michelin, en aquella època els cuiners de reis, papes i grans nobles van començar a posar les seues receptes per escrit, cosa que no s'havia tornat a fer pràcticament des del 'De re coquinaria' del romà Marc Gavi Apici. En quasi tots els països, aquells mestres de la cuina de les elits van escriure llibres, com ara el 'Viandier', de Taillevent, a França; el 'Form of Cury', a Anglaterra, o 'Il libro de arte coquinaria' de Martino da Como, a Itàlia. A la península ibèrica el manuscrit més antic que conté un d'aquests receptaris es conserva precisament a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València: el 'Llibre de Sent Soví', que conté 72 receptes que estan a la base de la nostra cultura culinària. Encara que la còpia conservada data del principi del segle XV, sembla provat que procedeix d'un original perdut que probablement es va escriure en 1324, és a dir, acaba de complir el set-centè aniversari.En los últimos siglos de la Edad Media se produjo en toda Europa occidental una auténtica fiebre por la gastronomía, por disfrutar de formas nuevas e insólitas de los placeres del gusto. Como ocurre ahora con los chefs con estrellas Michelín, en aquella época los cocineros de reyes, papas y grandes nobles comenzaron a poner sus recetas por escrito, lo que no se había vuelto a hacer prácticamente desde el 'De re coquinaria' del romano Marco Gavio Apicio. En casi todos los países, aquellos maestros de las cocinas de las élites escribieron libros como el 'Viandier', de Taillevent, en Francia; el 'Form of Cury', en Inglaterra, o 'Il Libro de arte coquinaria', de Martino da Como, en Italia. En la península ibérica, el manuscrito más antiguo que contiene uno de estos recetarios se conserva precisamente en la Biblioteca Històrica de la Universitat de València: el 'Llibre de Sent Soví', que contiene 72 recetas que están en la base de nuestra cultura culinaria. Aunque la copia conservada data de principios del siglo XV, parece probado que procede de un original perdido que probablemente se escribiría en 1324, con lo que acaba de cumplir su setecientos aniversario.