L Oliwier H. ressegueix el fil del que va quedar inacabat a Mariona Cohen, algunes qüestions que havien romàs allà aparentment sense resoldre s aclariran ara per al lector, i d altres que semblaven ben tancades desplegaran en aquest text la seva ració de pressentit infortuni. En el mapa hipotètic de la geografia de ficció d aquesta nova novel la, els tres inspectors de la policia catalana que a l anterior volum apareixien gairebé sense voler però que aquí veuran com se ls gira la feina i la contextura els exigeix erigir-se en protagonistes, tindran competències sobre tot el que allà s esdevé sense veure limitades les seves observacions amarades sempre d àcid sulfúric, ni restringida la seva mirada policial que no trobarà entrebancs aliens ni fronteres absurdes dins del seu propi territori. Res no és el que sembla, i els tres ho saben, com saben també que la tragèdia, i les petites tragèdies que capgiren la vida de tothom no necessiten que l argument de cap ficció criminal els obri la porta per haver de fer acte de presència.