La comunicación publicitaria de las grandes organizaciones no gubernamentales para el desarrollo, ¿es una manifestación más de la expansión social de la marca en las sociedades posmodernas? Partiendo de esta pregunta, este volumen describe y analiza los principales relatos construidos por los anuncios de televisión de nuevo ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad y Africa Di recto) a lo largo de dos décadas. Además, se caracteriza el neorelatO solidario como la narrativa que permite explicar buena parte de los errores comunicativos de toda una época. El objetivo fundamental del libro es el de analizar la relevancia social y comunicativa de la publicidad neosolidaria, y patentizar la utilidad y la urgencia de (re)pensarla. Se trata de una propuesta que abre nuevas vías de investigación académica y de reflexión ciudadana.La comunicació publicitària de les grans organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és una manifestació més de l'expansió social de la marca en les societats postmodernes? Tot partint d'aquesta pregunta, aquest volum descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad i Africa Di recto) al llarg de dues dècades. A més, s'hi caracteritza el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar bona part dels errors comunicatius de tota una època. L'objectiu fonamental del llibre és el d'analitzar la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la. Es tracta d'una proposta que obri noves vies d'investigació acadèmica i de reflexió ciutadana.