«"Cap escriptor no s hauria atrevit a escriure la història de la seva vida; s assemblava massa a una novel la d aventures". Aquesta és la conclusió a què va arribar Ilia Ehrenburg l any 1931 quan va conèixer Buenaventura Durruti. [ ] Així doncs, per tal d explicar la història de Durruti, l escriptor ha de renegar de la condició de narrador. [...] La novel la com a collage aplega reportatges, discursos, entrevistes i proclamacions; es nodreix de cartes, relats de viatges, anècdotes, fulls volants, polèmiques, notícies de diari, autobiografies, cartells i llibrets de propaganda. L heterodòxia de les formes revela en tot cas la bretxa que s obre en el mateix material. La reconstrucció és com un trencaclosques les peces del qual no acaben d encaixar. És precisament en les esquerdes de la imatge on ens hem d aturar. Encara que els narradors no ho sàpiguen, potser és aquí on hi ha la veritat que justifica el relat.»